NOTES SOBRE LA HISTÒRIA DE TALLS D'ARENÓS

Trascrito dels treballs realitzats pel Sr. Antonio Poveda Ayora

Dos fonts de caràcter manuscrit han sigut consultades essencialment. La primera tracta d'un volum de 31,5 per 21,5 cm, titulat la baronia de Llaure'ns, es guarda en l'Arxiu Provincial de la Diputació de Castelló, registrat en la secció històrica. És manuscrit en la seua quasi totalitat i consta de 274 folis, cosits en quaderns. Per fortuna presenta bon estat de conservació, la qual cosa facilita la seua lectura, encara que les tapes han desaparegut.

El contingut és múltiple però patix d'una ordenació sistemàtica. Destaquem, no obstant això, alguns assumptes que en el es tracten: relació dels “Senyors de Llaure'ns” i posteriorment, “Ducs de Vilafermosa”, “Coses notables de l'arbre genealògic dels Senyors Ducs de Vilafermosa”, còpies de “Escriptures i Donacions”, relació delso “Senyors i patrons de a Vila i parroqueial Rectorat de la la Pobla d'Arenós”, còpies de “Privilegis , sentències i Concòrdies”.

Respecte a la seua cronologia, es pot pensar que el llibre en qüestió va haver d'escriure's en el segle XVIII a manera de recopilació de documents i fonts anteriors. En suport d'esta tesi cal citar, d'una banda, el tipus de lletra empleada i, d'una altra, la cronologia relativa, ja que no es relaten fets posteriors a 1789, ni es donen notícies després d'eixa data.

La utilitat d'este llibre, per al nostre cas, consistix en les referències històriques que contens sobre Cortes d'Arenós.

La segona font consultada és un Contracte d'Arrendament de Cortes d'Arenós, document que es conserva en l'Arxiu del Regne de València amb la referència següent : Mestre Racional, leg. 472, núm.9761. Es tracta d'un quadern de 35 folis, en paper, i en molt deficient estat de conservació especialment els folis centrals.

El seu contingut bàsic és l'escriptura d'arrendament de Cortes d'Arenós, efectuada en l'anys 1595 per l'Administrats de la Casa i Estat d'Aranda a diversos particulars, especificant la duració, pagament i cada una de les condicions del dit arrendament.

L'interés fonamental del document radica a subministrar-nos una prova important sobre la pertinença de Cortes d'Arenós al Comte d'Aranda, justament en l'època en què altres fonts bibliogràfiques ho atribuïxen al Duc de Vilafermosa.

Els orígens de Talls cal estudiar-los, per tant conjuntament amb els d'altres pobles que formaven el senyoriu de Llaure'ns. Segons l'autor, Emiliano Benages, serien la Pobla d'Arenós, Campos d'Arenós i Cortes d'Arenós els tres punts que formen com un trípode en el centre del qual s'elevava el Castillo de Llaure'ns, cap de la baronia, patriarca dels pobles mencionats i mes vesprada del ducat de Vilafermosa (excepte Talls).

1.-Senyors del Castillo i baronia de Llaure'ns:

En el llibre de la baronia de Llaure'ns es menciona la vila de la la Pobla d'Arenós com “ Cap d'estat de Llaure'ns”, i s'indica igualment que era el seu selor “ El Rei de València Zeit Abuceit moro, quein desperquè de de batejat( i amb el nom de Vicente Fernandez) cas amb SRA Dominga Lopez, i d'este matrimoni tub a SRA Alda ( Fernandes), i esta aporte al casament el Castillo i Pobla de Llaure'ns amb tota la seua comarca quando cas amb Dn. Blas Ximenez de Tarazona”

Tenim perquè dos personatges com a punt de partida: Zeit Abuceit d'una banda i Dn Ximen Perez de Tarazona per una altra. Al casar-se els fills d'ambdós , açò és SRA Alda amb Dn Blasco, este ultime adquirix el Senyoriu de Llaure'ns entre els béns dotals. El dit senyor apareix en les fonts amb els nom de “ Blas Ximenez de Tarazona”, “Blasco Perez de Tarazona”, i mes sovint, amb el de “ Blasco Perez de Llaure'ns”, apel·latiu este que fa referència a la seua nova possessió. No obstant això, pareix que la confirmació del domini sobre l'estat de Llaure'ns no va tindre lloc fins que es va donar “ la sentència arbitral pronunciada en Theruel en l'anys 1267, per Dn Juan Ecarch i Dn. Andres Exarch, jutges anomenats pel Rei Dn. Jayme per a la decisió del Pleit que seguia la Ciutat de Theruel amb el dit a en. Blasco i Alda sobre la pertinença d'algunes viles, i van declarar ser de l'Estat de Llaure'ns”.

Va seguir Dn.