HISTÒRIA SANT VICENT DE PIEDRAHITA

Fundacions i ordenacions de l'aigua de Piedrahita:

Els orígens:

El lloc de l'alt de Piedrahita apareix ja citat a finals del segle XV, l'any 1455, quan consta una ordenació de les aigües per al reg de l'horta de les masies de Piedrahita. El lloc, ric en cultius, havia d'estar ocupat per una sèrie de masies disseminades per la contornada del lloc.

(Interpretació el mas verídica possible, d'un antic manuscrit molt deteriorat pel temps, feta pel mestre nacional El senyor Miguel Garrido Marin).

Atenent i considerant que fa molts anys va ser feta una ordenació de l'aigua de l'horta de Piedrahita pels hereus i habitants d'aquella segons constar en una carta de casa notari va rebre l'aquell llavors oïdor Sancho, any de mil quatre-cents cinquanta-cinc, I vistes les baralles queixes i qüestions que per defectes d'aquella ordenació, en el dia es van seguir i les respostes i l'ultime Senyor Juan Comte d'Aranda, senyor d'esmentada carta, jo Preses Escapolat, Alcaid regidor per la Vila de Talls i els pobladors de l'horta, junde la dita vila de Talls com a administradors i jutges El senyor Juan Arnau i Miguel Iserte jurats de les aigües de les hortes que estan situades en l'acabe d'esta vila, a fi que es puguen evitar escàndols i qüestions d'ara en avant, ordenem la dita aigua de l'horta de Piedrahita per als hereus i habitants que s'han donat esta nova ordenança amb els seus capítols en la data que després se cita amb les firmes posada i executades en garantia que s'observaren els dits capítols i volem siguen executats davall les penes imposada en els capítols infrascrits fets en deu de març de l'any mil cinc-cents quaranta-cinc.

Primerament ordenem que els hereus i posseïdors i habitants de l'horta de Piedrahita, siga fetes elecció d'un d'aquells cada any per a ofici de cequiero i que aquell ofici ho podrà deixar i cada un obtindre passat un any de treball i triat el dita cquiere siga senyor de donar l'aigua per rigorós torn a cada hereu. I dita cequiero siga confirmat en el seu càrrec pels senyors Jurats de la Vila de Talls en el dia i festa de la nostra senyora de març i jure en fe a aquells. I dita cequiero, a l'eixir, donarà les ciquias desembarassades a què entrara de nou i quanta de les penes que executara en el seu any d'ofici, davant de persona de senyor , baix pena de tres sous, la multa del qual podrà imposar l'Alcaid o persona de senyor, i esta penes serà tota de la noble senyoria, si d'ací a un mes no havia donat compte o per a l'Alcaid pel treball de passar comptes al dita cequiero.

L'evolució:

Des de finals del segle XVIII el lloc comença a experimentar un continuat creixement. Són testimonis la construcció de l'església parroquial (incendiada pels francesos el 1813 i reconstruïda posteriorment sense fusta, només amb barandats i pilars de rajola). A principis del segle XIX, l'església es va incendiar i va ser alçat de nou pels seus habitants, els de Talls i les massais del municipi. Esta vegada sense que entrara fusta. Com pot veure's, la teulada esta sostingut per barandats i pilars de rajola. Com a detall curiós en esta reconstrucció cal citar que al col·locar la teulada van intervindre la totalitat dels veïns del municipi d'ambdós sexes. Tota la teula necessària va ser traslladada des de la teuleria situada mes dalt del casc de Cortes d'Arenós, concretament en el lloc que hui ocupa una bassa que existix baixant des del molí de dalt quan s'encreua amb el camí que puja al pla. Es van col·locar tots els habitants en fila que partint de la dita teuleria nafrava fins a l'església de Sant Vicent, passant-se teules de mà en mà al llarg del cordó humà podent així ser trasportadas mes ràpidament.

És partir de finals del segle XIX que este creixement serà més accentuat i durarà fins a la segona mitat del segle XX. Les masies propietat dels terratinents van ser comprades pels habitants del lloc ampliant-se considerablement el terreny de regadiu. L'any 1913 es va acabar de construir la carretera comarcal de Lucena a Talls, artèria principal de comunicacions, i l'any 1923 la carretera que unix el poble amb l'entroncament a la carretera principal.